un càlid calfred: MJ

Clica aquí per llegir la versió en castellà.

Nit de Nadal de 2016, per la MJ

 

—Perquè si no, no m’ho explico. Perquè el que em passa amb aquest pis no pot ser altra cosa que algú va morir aquí i…

En Jordi deixa d’escoltar la Maria Josep i fa una riallada. Li fa gràcia aquesta visió transcendent que té de la vida quotidiana. Això el va fer enamorar.

—Jo crec que ha de ser això. És que si no, no ho entenc: un fantasma o un elf domèstic que m’amaga les claus amb el clauer d’unicorn.

En Jordi somriu des del rebedor mentre la Maria Josep passeja amunt i avall, aixeca coixins i remena calaixos. Ell li diu pel nom sencer, tot i que ella insisteix que li diguin MJ, que Maria Josep fa de senyora gran.

La rentadora l’havia espatllada un espectre al qual no deixa descansar el soroll de la centrifugació. Les taques d’humitat al sostre han de ser algun missatge xifrat del més enllà —fins i tot ha intentat trobar-ne a Google el significat. Que no li pugi la coca de iogurt com a la seva mare ha de ser a causa d’algun malefici.

En Jordi li intenta explicar que les claus amb el clauer d’unicorn són a la jaqueta que portava ahir, que segueix rebregada a l’amanidor de la cuina, on la va deixar quan va arribar amb alguna copa de més del sopar d’empresa. Que la rentadora és vella i no ajuda a conservar-la que no buidi les butxaques i les monedes s’escolin dins del bombo. Que les humitats vénen del dia que el veí de dalt va omplir la banyera i es va adormir mirant bàsquet a la tele. I que confon el llevat en pols amb gelatina.

Però ella no l’escolta. Continua buscant les claus amb el clauer d’unicorn. Mentrestant, ell la seguirà observant. No té pressa per marxar a l’altre costat.

 

Il·lustració: Ariadna Sanz. Aquest conte formarà part de un càlid calfred:dietari, que publicarà el astronauta imposible el 2017.

Un pensamiento en “un càlid calfred: MJ

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *